divendres, 31 de desembre de 2010

Mirasol - Puigmadrona - Can Montmany - Mirasol

Aprofitant que vivim bastant a prop de Collserola i que podem anar a la muntanya en un momentet, m'he preparat algunes rutes per anar a córrer.

La veritat és que córrer per la muntanya és una combinació que cansa molt, però que li agafes el gust molt ràpid. Per mi, el que ha marcat la diferéncia ha sigut quan m'he adonat que en muntanya, quan fa molta pujada i et canses... doncs camines i ja està, sense més...

Aquest itinerari és el primer que he fet de més de 10 km pel costat de casa (abans havia pujat i baixat del Puigmadrona), i m'ha encantat!

Aquest és el perfil de la sortida:


La ruta de muntanya comença a la rotonda d'incorporació a l'Autopista, entre Mirasol i Rubí. A partir d'aquí, s'agafa la pista que puja per Can Barba i després cap a Can Domenech. Un cop allà, ens desviem a la esquerra per anar a trobar la pista que baixa cap a Castellbisbal, tot i que la seguim durant molt poqueta estona, ja que al cap de 400 metres hi ha que agafar un petit corriol que puja cap a l'esquerra.

Aquesta és una de les parts més maques del recorregut: un petit sender que dona tota la volta al Puigmadrona per arribar a la Ermita de la Salut del Papiol. Des d'allà, anem al darrera de l'ermita i busquem la pujada directa fins a dalt del cim. Un cop a dalt, tot i que el paissatge està ple d'autopistes, ciutats i carreteres, val la pena la vista de Montserrat i de tot el Vallés.


Quan recuperem una mica d'aire, enfoquem cap avall i aprofitant els corriols que hi ha sota les línies d'alta tensió, tornem fins a l'Ermita. A partir d'aquí tot és pista ampla: seguim baixant en direcció a la Colònia Montserrat, i abans d'arribar-hi trenquem cap a l'esquerra per baixar cap a Valldoreix. Quan ja estem a les primeres cases, per tal d'evitar córrer per asfalt, és maco remontar una miqueta cap a Can Montmany i tornar a veure el Puigmadrona des del peu.


Des de Can Montmany, ja no te perdua i arribar a la rotonda de sortida no hi ha cap secret: resseguir els carrers de terra d'aquesta zona de Sant Cugat, sempre cap avall i en un momentet, ja hem arribat al punt de sortida!

A aquest enllaç podreu veure el meu recorregut, i si us interessa, us hi podeu descarregar els arxius del track (en gpx o kml).

dijous, 30 de desembre de 2010

La Cursa dels Nassos!

Demà és dia 31, i per no faltar a la tradició, toca fer la Cursa dels Nassos!


Aquesta serà la meva primera cursa de San Silvestre i em fa força gràcia, sobretot perqué és un recorregut bastant diferent dels "estàndards" de Barcelona (per la zona de Diagonal Mar) i perqué es fa en un horari de tarda... cosa extranya!

Pel que fa al recorregut, tot sembla bastant favorable: comença planet i en paral·lel a la platja, després rodeja la ciutadella, que sembla força planer, a continuació a "patir" un pelet fins a arribar a la Diagonal i un cop allà, a donar-ho tot en baixada fins a l'arribada!


A veure si tot surt com està previst i esperem que no faci molt fred!!!

Cap al Kili!!!

Després de molt temps de donar-li voltes, ja n'estem convençuts: aquest 2011 serà l'any d'intentar pujar al sostre d'Àfrica, als 5.893m del Kilimajaro!!!


Ja hem contactat amb un guia de Tanzania, el Fredy, que coneixíem per bones referències, i a les darreres setmanes d'agost sortirem en direcció a Arusha per pujar per la ruta Machame!
Segons ens han explicat, és una mica més "autèntica" que la Marangu (la de la Coca-Cola), perquè dorms amb tendes i hi ha una miqueta menys de gent... tot i que es veu que d'això tampoc en falta gens!

A l'hora de triar la ruta, el que ha sigut més important per a nosaltres, és que en teoria és una ruta per on s'aclimata millor a l'alçada, que pel que sembla és el principal problema per arribar a dalt de tot! De fet, nosaltres dormirem 4 nits a mes de 4.000 metres, mentres que el normal per la Coca-Cola es veu que són 2...

A partir d'ara, comencem el nostre entrenament, a veure si ens posem prou en forma per a poder pujar fins a l'Uhuru Peak!!

diumenge, 7 de novembre de 2010

Competidor.cat

Uns amics han creat una nova pàgina web amb un calendari de curses absolutament espectacular!!


Tot i que hi ha algunes seccions en les que encara estan generant els continguts, no us podeu perdre la secció del calendari!

Veureu que hi ha una llista absolutament exhaustiva de totes les curses que hi ha per Catalunya i per Andorra.

S'hi poden trobar des de curses a peu fins a triatlons, passant per curses de muntanya, pedalades, marxes, travessies de natació, etc!

No us ho perdeu que val la pena!!!

dissabte, 4 de setembre de 2010

Ja tinc el Garmin Dakota 20!

Després de molt pensar-m'ho, m'he decidit a comprar-me un GPS de muntanya. Al final m'he acabat decantant pel Dakota 20 de Garmin, perquè els eTrex em semblaven massa grossos i els Oregon massa cars.



El millor preu l'he trobat per Internet, a la botiga Trekkinn, i tot ha anat perfecte... en dos dies el tenia a casa.

De moment, i amb el poquet us que li he donat, el que més m'ha agradat és la seva mida (cap al palmell de la mà) i la claretat de la pantalla (fins i tot en exteriors). El que menys, la documentació (manuals, etc.), el que funcioni amb piles i no amb bateria i el pes, que és un pelet més del que m'esperava... de totes maneres, de moment n'estic encantat!

El primer que he fet és baixar-me el software de Garmin per Mac (el Basecamp i el Mapinstall) i un parell de mapes (el Topo España v4 i el Topohispania v1).

En propers post, quan ja hi tingui una mica més d'experiència, ja us aniré anire explicant coses de cadascun d'ells.

Ara per ara, l'únic que us puc dir és que a simple vista el Topo España v4 té la mateixa informació que el Topohispania, però a més, té digitalitzada tota la informació del relleu i al Basecamp es veu de maravella! Mireu aquestes dues visions del Pedraforca... realment crec que aporta moltíssim el poder-ho veure en 3D (i si es vol, també es pot veure en pla!).

Visió del Topo España v4



Visió del Topohispania


L'únic problema és que el Topo España v4 s'ha de pagar, mentre que el Topohispania és gratuit...

Demà l'estrenaré amb una sortida en bicicleta, així que ja us aniré explicant més experiències!

dissabte, 28 d’agost de 2010

25è aniversari de la primera ascensió català a l'Everest

Avui fa 25 anys, els primers catalans van trepitjar el sostre del món!

Com a un petit homenatje cap a ells, us copio un fragment de la web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya on explica una miqueta de la seva ascensió!


"II Expedició Caixa de Barcelona a L'Everest 
Aresta Nord, des del Coll Nord (cim)


Cap d'expedició: Conrad Blanch
ExpedicionarisÓscar CadiachAntoni Sors, Carles Vallès, Jordi Camprubí, Jordi Canals, Lluís Gómez, Enric Lucas, Jordi Magriñà, Nil Bohigas, Joan Massons, Xavier Pérez-Gil, Antoni Ricart, Miquel Sánchez.


La II Expedició Caixa de Barcelona a l'Everest va aconseguir la primera ascensió catalana i la segona nacional al cim de l'Everest. El 28 d'agost del 1985, Toni Sors, Óscar Cadiach i Carles Vallès, juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Ang Karma i Narayan Shrestra, van ser els primers catalans en posar els peus al sostre del món, convertint aquella jornada en una fita històrica per a l'alpinisme català. 


Van ser alhora els primers occidentals en fer el cim de l'Everest per la via del coll Nord. Al cim, Óscar Cadiach va llegir un poema de Joan Brossa i es van onejar les banderes de Catalunya, de Caixa de Barcelona i de la Barcelona olímpica. Des del Camp Base es va retransmetre l'himne de Catalunya. 


Aquesta primera ascensió catalana a l'Everest era la 42a expedició que conqueria el sostre del món, 32 anys després de la primera ascensió d'Edmund Hillary i Tenzing Norgay el 1953. Durant el descens es van viure moments d'incertesa ja que els alpinistes es van veure obligats a improvisar un bivac a 8.400m. La rebuda que va tenir l'expedició a la seva arribada Barcelona va ser espectacular i se'ls va rebre al Palau de la Generalitat per a celebrar la seva gesta"

Feliç aniversari!

dilluns, 23 d’agost de 2010

De kayak amb les orques!

Ja fa un parell d'anys que vam fer un viatge a l'oest del Canadà, i allà vam fer una de les millors activitats que he fet mai: anar en kayak per l'estret de Johnson a la recerca d'orques!


Tot i que hi ha varies companyies que ho fan i moltes opcions d'excursions (des de mig dia a quatre o cinc), nosaltres en vam contractar una de 6 hores amb North Island Kayak, i la veritat és que tot ens va anar rodat. Quan vam arribar ja ens esperaven per començar ;)


Com que erem un grup de 6, vam anar en tres kayaks dobles i un guia.

Vam començar amb un parell d'hores de rem tranquil contra corrent apropant-nos cap a la zona on s'havien vist les orques, i de cop i volta, es van començar a sentir les "bufades" de les respiracions de les orques!!

A l'horitzó es veien clarament unes aletes que s'anaven apropant cap a nosaltres, i poc a poc, un grup de tres orques es va posar a donar voltes a uns 30 metres dels kayaks! Els guies no s'hi volen acostar massa més perquè, a part d'estar prohibit, es veu que pot ser perillós si la orca et dona un cop (ja s'intuia això, oi?)...

Després d'una bona estona de gaudir-ne, vam parar a fer un picnic a una platja i després, a tornar remant cap a Telegraph Cove, que és el poble d'on havíem sortit.

El punt més bó del kayak és que al ser una embarcació tan silenciosa, els animals no s'espanten i et dona la oportunitat de veure'ls realment a prop, i el que és millor, a la seva alçada.


Hi ha moltes més maneres de probar de veure orques a aquesta zona, però des del meu punt de vista, cap proporciona una experiència tan propera a aquest animals com el kayak. És cansat, però realment val la pena!!

diumenge, 22 d’agost de 2010

Storm Over Everest

Aquests dies d'estiu he aprofitat per veure algunes pelis i documentals, i d'entre elles, n'he trobat una de molt interessant que complementa el post de "Dues visions ben diferents de la mateixa història".


Es tracta del documental Storm Over Everest, fet pel David Breashears, un expert muntanyenc (ha pujat fins a 5 cops a l'Everest!) i director de documentals.

Curiosament, en el moment de la tormenta de l'any 96 es trobava a la muntanya filmant un documental per l'IMAX amb l'Araceli Segarra i l'Ed Viesturs. Ells anaven a atacar cim un dia abans que les expedicions comercials del Rob Hall i l'Scott Fisher, però la previsió de temps "mogut" va fer que decidíssin esperar a més endavant (penseu que havien de filmar per l'IMAX i necessitaven un bon solet!).

El documental, que dura una hora i quaranta minuts, tracta de recrear amb imatges els fets d'aquell any i ho acompanya tot amb entrevistes a molts dels supervivents i fotografies d'aquells dies. En tot moment és manté bastant al marge i no intenta buscar ni culpables ni herois, però és la pròpia història qui va posant a cadascú al seu lloc...

Al youtube podeu veure una pincellada del documental:



Des d'aquí el podreu descarregar, tot i que jo només l'he trobat en anglés i sense subtitular...

dissabte, 14 d’agost de 2010

Cross Popular de Santa Coloma de Cervelló

Aquest any, em sembla que faré el mateix de l'any passat i de cara a preparar la cursa de la Mercé una miqueta millor, aniré cap al Cross de Santa Coloma de Cervelló, per la diada de l'11 de Setembre.

Crec que li diuen cross perquè té un tram curtet de terra, però ni es nota. El millor de la cursa, des del meu punt de vista, que passes pels voltants de la Colónia Güell, i això sempre és un bon punt afegit!




Jo em vaig deixar enganyar per la distància (només 5 kilòmetres), i vaig palmar de valent al final! Era just al principi de la temporada, i després de 4 mesos sense quasi córrer... vaig pagar la solana i les pujades.

Aquest és el recorregut:



Pel que recordo, comença amb un petit pas d'1 km pels carrers de Santa Coloma de Cervelló i ràpidament agafes el carrer de sortida del poble amb força baixada. Un cop fora, una bona recta que més aviat baixa, i més al final gires a l'esquerra cap a l'entrada de la Colònia. A partir d'allà, només queda pujar... es fa un petit recorregut per dins de la Colónia i de seguida comencen els 2 darrers kilòmetres de rampes fortes i constants! Aquí és on vaig patir de valent l'any passat ;)

Aquest, espero que el fet d'haver fet ja el circuit m'ajudi a dosificar millor!

Apa, a inscriure's!

diumenge, 8 d’agost de 2010

Travels to The Edge

Ara fa un parell d'anyets, buscant series i pelis per veure, ens vam trobar amb una agradable sopresa amb uns documentals patrocinats per Canon USA i fets per un tal Art Wolfe (si veieu la seva web, veureu que és un crack del tema!).

És la serie de Travels to The Edge:


M'ho vaig estar mirant una miqueta i vaig descobrir que es tracta de dues temporades de capítols curts, cada un a un lloc diferent del món (a quin millor), per on ell va passejenat amb la seva càmara i el seu trípode i va ensenyant tant alguns paratges increïbles com diferents trucs per a millorar la técnica de la fotografia.

La veritat és que ens hi vam enganxar molt ràpidament, perquè ens encanta tant la fotografia com el viatjar, però hi ha que dir que el païo és un... com ho diria... us tiu amb sort ;) Se'n va de gorra per alguns dels millors llocs del món i per colmo, porta un equip de fotografia absolutament espectacular que no li ha costat ni un duro ;)

Suposo que cadascú tindrà les seves preferències en quant a capítols, però a mi em van encantar els d'Alaska i tota la zona de Glacier Bay (suposo que serà perquè tenim moltes ganes d'anar-hi... )
De totes maneres, si teniu altres preferències veureu que n'hi  ha de tots els racons: madagascar, kenyia, argentina, australia, mali, japó... en fi, un luxe!

Us en poso un petit tall a títol d'exemple:


Trobar els capítols no va ser fàcil, però amb una miqueta de paciència els he anat trobant i baixant tots... us poso un enllaç, però com que us en faltaran, proveu directament a google o a vagos.es.

Espero que us agradi!

dimarts, 3 d’agost de 2010

El Calleja!

A casa estem molt aficionats a tot el que són documentals de muntanya, i tot i que en un futur ja us aniré posant quins són els que més ens agradat i on podeu trobar-los, seria injust no citar primer al veritable culpable de que ens enganxéssim a aquest tipus de programes: el Calleja!

El vam descobrir un dia de casualitat, quan vam veure un païo ros i simpaticot estava atravessant el Pol Nord, estirant un mega trineu amb dos companys... i un d'ells es banyava al mar gelat!!

A partir d'aquest capítol ja vam buscar més per Internet i ràpidament vam descobrir la serie de Desafio Extremo, que Cuatro ha emés ens els darrers anys.

En pocs dies ja teniem les dues temporades baixades i ens un tres i no res ens les vam polir!

Nosaltres hem trobat quasi totes les aventures molt espectaculars, però si n'haguèssim de triar algunes, potser diria la del Kilimanjaro (perquè tenim moltes ganes d'anar-ho a fer), i totes les que ha fet per l'Himalaia: l'Everest, el Lothse i el Zanskar!

Us poso un tallet de l'episodi on pujava al Lothse i on es veu ràpidament el seu tarannà: per a ell sempre es la "peor nevada de su vida", mai sap si podrà continuar l'expedició, el vent és el més fort, el fred el més fred... total, un aventurer - showman, però que a nosaltres ens cau la mar de bé!


Per als que no el coneguèssiu, espero que us agradi!

diumenge, 1 d’agost de 2010

La cursa de la Mercé

Ja estem apuntats a la propera Cursa de la Mercé, que es farà a Barcelona le proper 19 de Setembre.

Aquesta és la cursa de 10 km amb la que tradicionalment obrim la temporada després d'alguns mesos de no fer gaira cosa, així que normalment fem uns temps tirant a lamentables ;)

El recorregut, tot i que passa pels mateixos llocs que totes les curses que es fan a Barcelona, és un pelet diferent. Bàsicament són dues rectes eternes: una a que fa quasi tota la Gran Via i l'altre que torna pel mig de l'Eixample. Aquí va el recorregut i el desnivell acumulat, que ja veureu que és ben poquet:





A més, un punt a favor d'aquesta cursa és que per 5 eurets, tens una samarreta que està la mar de bé... l'any passat erà un Adidas que li he tret molt suc!

Apa, a inscriure's!

dijous, 29 de juliol de 2010

Dues visions ben diferents de la mateixa història

El 10 de Maig de 1996 no va ser precisament un bon dia al sostre del món... dues expedicions comercials, encapçalades per Rob Hall i Scott Fisher respectivament, es trobaven a la muntanya després d'haver trepitjat el cim de l'Everest per la ruta que puja entre les parets de l'Everest i el Lhotse.

Quan ja estaven baixant cap al darrer campament al "South Col", la majoria dels expedicionaris es van veure atrapats per una intensa tormenta que a més de 8.000 metres va ser mortal per 5 d'ells.

Entre els supervivents hi havia Jon Krakauer, del grup de Rob Hall i periodista de professió, que al tornar va fer un llibre molt interessant on va narrar la seva visió sobre el que havia passat, amb la seva opinió de les principals causes del drama i en alguns casos, qui en va tenir alguna "culpa".

El llibre es diu "La febre del cim" ("Mal de altura" en castellà o "Into thin air" en anglés) i si us interessa la temàtica, el podreu trobar a qualsevol llibreria una mica "gran".


Tot i que la lectura ja em va impressionar, el que em va acabar d'enganxar a la història va ser el descobrir que Anatoli Bukreev, un dels guies més experimentats del grup de l'Scott Ficher (i al que Krakauer no deixava massa bé) s'havia sentit ofés i havia decidit escriure la rèplica i publicar la seva versió de la expedició.

El llibre es diu "Everest 1996" i tot i que en essència explica els mateixos fets, és radicalment diferent...



Hi ha que tenir en compte que un és la explicació d'un periodista, sempre molt ben feta i molt lligada, mentre que l'altre és la d'un muntanyer, molt més directe i raonada.

Si m'hagués d'inclinar per una de les dues, potser em quedaria amb la de l'Anatoli Bukreev (em sembla més real en alguns punts). De totes maneres, crec que qui vulgui fer-se una imatge el més real possible del que deuria passar allà dalt, el millor és llegir els dos: primer el del Krakauer i després el del Bukreev. Però això només és la meva opinió!

Si us heu llegit algun dels llibres ja em direu que us han semblat, i si no, us animo a que ho feu!

dimecres, 28 de juliol de 2010

Cap a la Garmin Triathlon de Barcelona


Aquest any, i per tercer cop consecutiu, hem decidit tornar-nos a apuntar a la Triathló de Barcelona que es fa al mes d'Octubre!

Llegint això potser us fareu una idea equivocada sobre les meves possibilitats ;)

Aquest serà el tercer en que participem a la categoria d'aficionats, la que anomenen "super-sprint": 400 metres nedant, 10 km en bici i 2.500 metres corrents... total, que tampoc es gaire!
Per la gent que fa triathlons aquesta és una distància que quasi fa riure, però per als que ens fan respecte aquestes coses, és un distància més que raonable!

L'experiència dels darrers dos anys ha sigut molt clara: anar en bici i córrer tothom ho sap fer, però pel que fa al nedar, amb 300 persones més apilotonades... et pots arribar a agobiar un pelet! A més, l'any passat hi havia unes onadetes que déu n'hi dó!

Aquest any ja he començat a entrenar i com sempre, ho faig en funció de l'experiència de l'any anterior:
  • Pel primer any, com que amb prou feines feia els 2,5 km em vaig centrar en entrenar el córrer, vaig entrenar amb prou feines els 400 m nedant (i en piscina) i ni em vaig pujar a la bici... resultat: quasi m'ofego :)
  • Pel segon any, vistos els problemes del primer any, era capaç de córrer 10 km i de nedar-ne 2. Aixó si, la bici, ni tocar-la... llavors el problema va ser que després de la bici, no podia ni moure les cames i el córrer va ser dramàtic!


Per aquest any, he decidit entrenar-ho tot! Surto a córrer, en bici i a nedar al mar! I un dia d'aquest probaré de fer-ho tot seguit!
Així que espero estar ben preparat!!

Ja us explicaré com ha anat, però si surt tal i com espero, l'any que ve ja hem decidit que provarem la categoria d'Sprint (750m d'aigua, 20km de bici i 5km corrent)!

Bé, doncs en tornem a parlar a partir del 17 d'octubre ;)

dimarts, 27 de juliol de 2010

Un bloc nou!

Des de ja fa un parell d'anys, he passat de fer ben poquet esport a aficionar-me a fer tot tipus d'activitats amb un bon grup d'amics.
Això inclou des de córrer, a anar amb bicicleta, esquiar, sortir a la muntanya, veure pelis del tema, llegir llibres, veure documentals... total, que és una gran afició (o potser una petita obsessió!).

Com que aquestes noves activitats han passat a ocupar un bon espai en les meves hores de lleure, ara m'agradaria poder anar compartint periòdicament amb vosaltres les coses que fem, els llibres que llegeixo, les curses que fem, els llocs on anem, etc.

De moment, la idea és aquesta, però suposo i espero que amb el temps, el blog anirà agafant la seva pròpia direcció... ho anirem veient!