divendres, 31 de desembre del 2010

Mirasol - Puigmadrona - Can Montmany - Mirasol

Aprofitant que vivim bastant a prop de Collserola i que podem anar a la muntanya en un momentet, m'he preparat algunes rutes per anar a córrer.

La veritat és que córrer per la muntanya és una combinació que cansa molt, però que li agafes el gust molt ràpid. Per mi, el que ha marcat la diferéncia ha sigut quan m'he adonat que en muntanya, quan fa molta pujada i et canses... doncs camines i ja està, sense més...

Aquest itinerari és el primer que he fet de més de 10 km pel costat de casa (abans havia pujat i baixat del Puigmadrona), i m'ha encantat!

Aquest és el perfil de la sortida:


La ruta de muntanya comença a la rotonda d'incorporació a l'Autopista, entre Mirasol i Rubí. A partir d'aquí, s'agafa la pista que puja per Can Barba i després cap a Can Domenech. Un cop allà, ens desviem a la esquerra per anar a trobar la pista que baixa cap a Castellbisbal, tot i que la seguim durant molt poqueta estona, ja que al cap de 400 metres hi ha que agafar un petit corriol que puja cap a l'esquerra.

Aquesta és una de les parts més maques del recorregut: un petit sender que dona tota la volta al Puigmadrona per arribar a la Ermita de la Salut del Papiol. Des d'allà, anem al darrera de l'ermita i busquem la pujada directa fins a dalt del cim. Un cop a dalt, tot i que el paissatge està ple d'autopistes, ciutats i carreteres, val la pena la vista de Montserrat i de tot el Vallés.


Quan recuperem una mica d'aire, enfoquem cap avall i aprofitant els corriols que hi ha sota les línies d'alta tensió, tornem fins a l'Ermita. A partir d'aquí tot és pista ampla: seguim baixant en direcció a la Colònia Montserrat, i abans d'arribar-hi trenquem cap a l'esquerra per baixar cap a Valldoreix. Quan ja estem a les primeres cases, per tal d'evitar córrer per asfalt, és maco remontar una miqueta cap a Can Montmany i tornar a veure el Puigmadrona des del peu.


Des de Can Montmany, ja no te perdua i arribar a la rotonda de sortida no hi ha cap secret: resseguir els carrers de terra d'aquesta zona de Sant Cugat, sempre cap avall i en un momentet, ja hem arribat al punt de sortida!

A aquest enllaç podreu veure el meu recorregut, i si us interessa, us hi podeu descarregar els arxius del track (en gpx o kml).

dijous, 30 de desembre del 2010

La Cursa dels Nassos!

Demà és dia 31, i per no faltar a la tradició, toca fer la Cursa dels Nassos!


Aquesta serà la meva primera cursa de San Silvestre i em fa força gràcia, sobretot perqué és un recorregut bastant diferent dels "estàndards" de Barcelona (per la zona de Diagonal Mar) i perqué es fa en un horari de tarda... cosa extranya!

Pel que fa al recorregut, tot sembla bastant favorable: comença planet i en paral·lel a la platja, després rodeja la ciutadella, que sembla força planer, a continuació a "patir" un pelet fins a arribar a la Diagonal i un cop allà, a donar-ho tot en baixada fins a l'arribada!


A veure si tot surt com està previst i esperem que no faci molt fred!!!

Cap al Kili!!!

Després de molt temps de donar-li voltes, ja n'estem convençuts: aquest 2011 serà l'any d'intentar pujar al sostre d'Àfrica, als 5.893m del Kilimajaro!!!


Ja hem contactat amb un guia de Tanzania, el Fredy, que coneixíem per bones referències, i a les darreres setmanes d'agost sortirem en direcció a Arusha per pujar per la ruta Machame!
Segons ens han explicat, és una mica més "autèntica" que la Marangu (la de la Coca-Cola), perquè dorms amb tendes i hi ha una miqueta menys de gent... tot i que es veu que d'això tampoc en falta gens!

A l'hora de triar la ruta, el que ha sigut més important per a nosaltres, és que en teoria és una ruta per on s'aclimata millor a l'alçada, que pel que sembla és el principal problema per arribar a dalt de tot! De fet, nosaltres dormirem 4 nits a mes de 4.000 metres, mentres que el normal per la Coca-Cola es veu que són 2...

A partir d'ara, comencem el nostre entrenament, a veure si ens posem prou en forma per a poder pujar fins a l'Uhuru Peak!!