dijous, 29 de juliol del 2010

Dues visions ben diferents de la mateixa història

El 10 de Maig de 1996 no va ser precisament un bon dia al sostre del món... dues expedicions comercials, encapçalades per Rob Hall i Scott Fisher respectivament, es trobaven a la muntanya després d'haver trepitjat el cim de l'Everest per la ruta que puja entre les parets de l'Everest i el Lhotse.

Quan ja estaven baixant cap al darrer campament al "South Col", la majoria dels expedicionaris es van veure atrapats per una intensa tormenta que a més de 8.000 metres va ser mortal per 5 d'ells.

Entre els supervivents hi havia Jon Krakauer, del grup de Rob Hall i periodista de professió, que al tornar va fer un llibre molt interessant on va narrar la seva visió sobre el que havia passat, amb la seva opinió de les principals causes del drama i en alguns casos, qui en va tenir alguna "culpa".

El llibre es diu "La febre del cim" ("Mal de altura" en castellà o "Into thin air" en anglés) i si us interessa la temàtica, el podreu trobar a qualsevol llibreria una mica "gran".


Tot i que la lectura ja em va impressionar, el que em va acabar d'enganxar a la història va ser el descobrir que Anatoli Bukreev, un dels guies més experimentats del grup de l'Scott Ficher (i al que Krakauer no deixava massa bé) s'havia sentit ofés i havia decidit escriure la rèplica i publicar la seva versió de la expedició.

El llibre es diu "Everest 1996" i tot i que en essència explica els mateixos fets, és radicalment diferent...



Hi ha que tenir en compte que un és la explicació d'un periodista, sempre molt ben feta i molt lligada, mentre que l'altre és la d'un muntanyer, molt més directe i raonada.

Si m'hagués d'inclinar per una de les dues, potser em quedaria amb la de l'Anatoli Bukreev (em sembla més real en alguns punts). De totes maneres, crec que qui vulgui fer-se una imatge el més real possible del que deuria passar allà dalt, el millor és llegir els dos: primer el del Krakauer i després el del Bukreev. Però això només és la meva opinió!

Si us heu llegit algun dels llibres ja em direu que us han semblat, i si no, us animo a que ho feu!

dimecres, 28 de juliol del 2010

Cap a la Garmin Triathlon de Barcelona


Aquest any, i per tercer cop consecutiu, hem decidit tornar-nos a apuntar a la Triathló de Barcelona que es fa al mes d'Octubre!

Llegint això potser us fareu una idea equivocada sobre les meves possibilitats ;)

Aquest serà el tercer en que participem a la categoria d'aficionats, la que anomenen "super-sprint": 400 metres nedant, 10 km en bici i 2.500 metres corrents... total, que tampoc es gaire!
Per la gent que fa triathlons aquesta és una distància que quasi fa riure, però per als que ens fan respecte aquestes coses, és un distància més que raonable!

L'experiència dels darrers dos anys ha sigut molt clara: anar en bici i córrer tothom ho sap fer, però pel que fa al nedar, amb 300 persones més apilotonades... et pots arribar a agobiar un pelet! A més, l'any passat hi havia unes onadetes que déu n'hi dó!

Aquest any ja he començat a entrenar i com sempre, ho faig en funció de l'experiència de l'any anterior:
  • Pel primer any, com que amb prou feines feia els 2,5 km em vaig centrar en entrenar el córrer, vaig entrenar amb prou feines els 400 m nedant (i en piscina) i ni em vaig pujar a la bici... resultat: quasi m'ofego :)
  • Pel segon any, vistos els problemes del primer any, era capaç de córrer 10 km i de nedar-ne 2. Aixó si, la bici, ni tocar-la... llavors el problema va ser que després de la bici, no podia ni moure les cames i el córrer va ser dramàtic!


Per aquest any, he decidit entrenar-ho tot! Surto a córrer, en bici i a nedar al mar! I un dia d'aquest probaré de fer-ho tot seguit!
Així que espero estar ben preparat!!

Ja us explicaré com ha anat, però si surt tal i com espero, l'any que ve ja hem decidit que provarem la categoria d'Sprint (750m d'aigua, 20km de bici i 5km corrent)!

Bé, doncs en tornem a parlar a partir del 17 d'octubre ;)

dimarts, 27 de juliol del 2010

Un bloc nou!

Des de ja fa un parell d'anys, he passat de fer ben poquet esport a aficionar-me a fer tot tipus d'activitats amb un bon grup d'amics.
Això inclou des de córrer, a anar amb bicicleta, esquiar, sortir a la muntanya, veure pelis del tema, llegir llibres, veure documentals... total, que és una gran afició (o potser una petita obsessió!).

Com que aquestes noves activitats han passat a ocupar un bon espai en les meves hores de lleure, ara m'agradaria poder anar compartint periòdicament amb vosaltres les coses que fem, els llibres que llegeixo, les curses que fem, els llocs on anem, etc.

De moment, la idea és aquesta, però suposo i espero que amb el temps, el blog anirà agafant la seva pròpia direcció... ho anirem veient!