Cursa 10km de Sant Antoni

Una altre clàssica del mes de Gener a Barcelona: els 10 km de Sant Antoni el diumenge 23 de gener.

Aquesta la vaig fer fa un parell d'anys i em va agradar força (tot i que he vist que han tocat una mica el circuit). L'únic que no em va convéncer, qué és un circuit d'aquests que repeteix part del traçat... però bé, tot sigui això!

Tot passa pel mig de l'eixample, així que ja us ho podeu imaginar... planer menys al paral·lel. Comença fent unes esses entre les ille de l'eixample, un bon tram de la Gran Via i baixada cap al Paral·lel, Gran Via un altre cop i cap a la meta.

Crec que intentaré apretar al principi, que é molt favorable, i a partir del Paral·lel, a patir!!

Mirant el circuit, veig que hem millorat molt respecte a l'any que la vaig córrer... aquella vegada passavem 2 cops pel Paral·lel mentres que aquest any, el que es fa 2 cops és la Gran Via. Sempré és millor repetir plans que pujades!

Animeu-vos a venir, que us agradarà!

Everest + ER

Ara ja feia uns dies que havia deixat de banda els documentals, però aprofitant un petit viatge de l'empresa, he aprofitat per tornar-hi.El que he vist es diu Everest + ER i està molt ben filmat per la BBC al que és l'hospital més alt del món.

Un grup de metges especialitzats en medicina de muntanya treballa des de ja fa temps al camp base de l'Everest, amb uns mitjans i unes intalacions limitades, donant suport als milers de persones que arriben fins allà, sigui per pujar a l'Everest o només per veure'l.

Tot i que no és la meva temàtica preferida, mostra molt directament alguns casos dels problemes més comuns dels alpinistes d'alta muntanya (edemes pulmonars i cerebrals, congelacions, la tos del khumbu...) i dels que fan trekkings a alçades importants (mals de cap, edemes...).

Pensant en la nostra aventura al kili, he estat mirant la web de Everest + ER - Himalayan Rescue Association i m'he trobat amb una secció plena de documentació molt interessant sobre la medicina d'alçada. Em sembla que m'ho hauré d'imprimir i començar a llegir!

Si voleu veure el documental, jo l'he trobat en anglés a aquest enllaç.

La mitja marató de Barcelona

El proper 30 de gener tenim la Mitja Marató de Barcelona!

L'any passat estava una mica tocat i només vaig fer els primers 10 kilometres, però aquest any estic convençut de que l'acabaré!

El recorregut barreja un parell de clàssics de les curses de Barcelona, però amb alguna sorpreseta. Comencem com pels Bombers, des del parc de la ciutadella, i d'es d'allà es puja la Via Laietana per a passar per Plaça Catalunya i després baixar per les Rambles. Aquesta és una de les parts més maques perquè poques curses hi passen, i sempre és maco passar per davant del Liceu donant-ho tot ;)

Al arribar al mar, el de sempre: el paralel, la gran via i tornem a la ciutadella. Aquí hi ha just els 10 kilometres i podrem veure com anem... a partir d'aquí, la cursa fa un circuit semblant a la dels nassos: anem a buscar la diagonal, la baixem sencera i tornem pel passeig marítim per a acabar pujant a la ciutadella.

Com veieu, és un recorregut molt planer, així que a veure si podem fer un bon temps!

Barcelona World Race - The Game

Per un amic acabo de descobrir un joc d'Internet que és un autèntic vici!

És una cursa virtual de la Barcelona World Race, on cadascú pot tenir el seu vaixell i fer navegant tot la volta al món en temps real i sense aixecar-se de la cadira! Alguna de les gràcies del tema és que fa sevir les diferents configuracions de veles, de rumbs i a més, les dades de meteorolgia a temps real. Realment, el joc està molt ben fet.

La meva única llàstima és que vaig començar ahir, uns dies després de que el gruix de gent hagi sorti de Barcelona i quan ja molts han passat les Illes Canàries i alguns fins i tot Cap Verd... de totes maneres, ja he deixat enrere la illa d'Eivissa i ja enfoco cap a l'estret! Això si, es veu qeu en 12 hores farà poc vent per les costes murcianes...

Si teniu ganes d'apuntar-vos-hi, busqueu el meu vaixell i així us puc seguir: Marc2010!!

A l'Uhuru Peak per la Ruta Machame

Ahir per la tarda ens vam reunir tots els del Kili amb el Fredy, que serà el nostre guia!
De moment ja som 6, amb el Mon i l'Anna, el Javi i la Paty i queda per confirmar el Jero i la Cèlia... a veure si hi ha sort!!

El que ja hem decidit, és la ruta que farem: la Ruta Machame!

Li diuen la ruta del Whisky, com a contraposició a la de la Coca-Cola (la Marangu) i tot i que es veu que és bastant més dura a nivell de pendents, també ens han dit que és molt més maca... Pel que ens ha explicat el Fredy, es caminen menys distàncies però es puja més desnivell acumulat. A més, enlloc de dormir en cabanetes, es dorm en tendes de campanya ;)

Qui no volia aventura??

El primer dia, pujarem de la porta de Machame al camp que té el mateix nom. Més de 1.100 metres de desnivell (fins a arribar als 2.980m) en uns 18 km que es fan per un bosc tropical on ja ens han dit que el més probable és que quedem ben xops de pluja... comencem bé!

El segon dia, 900 metrets de desnivell en 8 km, i ja som quasi als 4.000 metres d'alçada... com si fóssim a d'alt de l'Eiger ;) Aquest dia, d'arbres poquets, ja tot és un "desert" de pedra i d'algunes plantes que només creixen per aquí i a algunes altre montanyes altes de l'Africa (al Mount Meru o als Rwenzori).

Pel tercer dia, poca cosa ;) només hi que donar-ho tot fins a la Lava Tower als 4.600 metres, i a partir d'allà, tot baixada fins al Barranco Camp. Nosaltres també ens preguntem perquè hem de pujar tant si al final hem de tornar a baixar, però... es veu que la ruta és així i que això ajuda a aclimatar... què hi farem...

El dia 4 es veu que ja és durillo! Ja pot nevar i es comença grimpant pel Barranco Wall, que és la part més complicada de la ruta, i a partir d'allà, a pujar fins als 4.550 metres, pràcticament com si fóssim a dalt del Mont Blanc! Al Barafu camp hem decidit que hi farem un parell de nits, així podrem descansar i aclimatar millor de cara al darrer dia.

Aquest dia es comença a caminar a les 12 de la nit... quasi res! Pujada molt dura en zig-zag fins a les 6 o les 7... esperem que l'alçada ens respecti! Si tot va bé, cap a l'hora de la sortida del sol hauríem de ser a l'Stella Point, lloc d'accés al cràter i a només una horeta de passejada bastant plana fins a l'Uhuru Peak!! 5.896 metres!!!

A partir d'aquí, baixada directa i en un dia i mig a l'Mweka gate!!!

Ara que ja ho coneixem el que ens queda és entrenar :)

Annapurna, primer vuitmil

Un llibre de muntanya que m'acabo de llegir i que m'ha encantat ha sigut aquest: Annapurna, primer ochomil.

El llibre és una narració de tota una expedició que a l'any 1950 va pujar a una muntanya de 8.000 metres per primer cop. A més, la persona que ho explica és directament el Maurice Herzog, que va ser el primer en fer cim juntament amb un dels seus companys: Louis Lachenal.

És un llibre realment espectacular ja que no només et fas la idea de com pujaven allà dalt fa 50 anys, si no que t'adones que realment l'aventura començava al sortir de casa! No tenien mapes fiables, no coneixien el terreny, no tenien predeiccions del temps... i el que feien era anar explorant les diferents vies per trobar alguna possibilitat d'arribar a la muntanya primer, i de pujar cap al cim després!

Una de les curiositats és que ells en cap moment volien anar a escalar l'Annapurna... el seu primer objectiu era el Dhaulagiri, però després de moltes setmanes d'explorar i buscar camins per començar l'ascensió, van ser incapaços de trobar una solució! Llavors, van veure que amb el seu "veí" hitenien alguna opció i s'hi van llençar de cap... total, només havien de fer uns quant kilòmetres i moure tot el material... cosa fàcil!!

El 3 de juny del 1950 s'hi van plantar a dalt després de molts dies d'esforç i patiment, i com sempre passa amb aquestes històries, la tornada va ser el pitjor... i per poc s'hi queden... al final van arribar tots a casa, amb l'únic però de que es van anar deixant els dits pel camí!

Us recomano que us el llegiu, perqué realment et fas una idea de com funcionava tot en aquella época!

Mirasol - Puigmadrona - Can Montmany - Mirasol

Aprofitant que vivim bastant a prop de Collserola i que podem anar a la muntanya en un momentet, m'he preparat algunes rutes per anar a córrer.

La veritat és que córrer per la muntanya és una combinació que cansa molt, però que li agafes el gust molt ràpid. Per mi, el que ha marcat la diferéncia ha sigut quan m'he adonat que en muntanya, quan fa molta pujada i et canses... doncs camines i ja està, sense més...

Aquest itinerari és el primer que he fet de més de 10 km pel costat de casa (abans havia pujat i baixat del Puigmadrona), i m'ha encantat!

Aquest és el perfil de la sortida:

La ruta de muntanya comença a la rotonda d'incorporació a l'Autopista, entre Mirasol i Rubí. A partir d'aquí, s'agafa la pista que puja per Can Barba i després cap a Can Domenech. Un cop allà, ens desviem a la esquerra per anar a trobar la pista que baixa cap a Castellbisbal, tot i que la seguim durant molt poqueta estona, ja que al cap de 400 metres hi ha que agafar un petit corriol que puja cap a l'esquerra.

Aquesta és una de les parts més maques del recorregut: un petit sender que dona tota la volta al Puigmadrona per arribar a la Ermita de la Salut del Papiol. Des d'allà, anem al darrera de l'ermita i busquem la pujada directa fins a dalt del cim. Un cop a dalt, tot i que el paissatge està ple d'autopistes, ciutats i carreteres, val la pena la vista de Montserrat i de tot el Vallés.

Quan recuperem una mica d'aire, enfoquem cap avall i aprofitant els corriols que hi ha sota les línies d'alta tensió, tornem fins a l'Ermita. A partir d'aquí tot és pista ampla: seguim baixant en direcció a la Colònia Montserrat, i abans d'arribar-hi trenquem cap a l'esquerra per baixar cap a Valldoreix. Quan ja estem a les primeres cases, per tal d'evitar córrer per asfalt, és maco remontar una miqueta cap a Can Montmany i tornar a veure el Puigmadrona des del peu.

Des de Can Montmany, ja no te perdua i arribar a la rotonda de sortida no hi ha cap secret: resseguir els carrers de terra d'aquesta zona de Sant Cugat, sempre cap avall i en un momentet, ja hem arribat al punt de sortida!

A aquest enllaç podreu veure el meu recorregut, i si us interessa, us hi podeu descarregar els arxius del track (en gpx o kml).